ArtĂ­culos - Biografias

CARLES I ALEXANDRE DE AMELLER I VILADEMUNT, DOS COMPLETS DESCONEGUTS

Els Colors del Pla de l'Estany
nĂşm.134, febrer 2010

Se n'ha escrit força de la seva família. D'en Francesc, el seu besavi; d'en Pere el seu avi; d'en Joan Baptista, el seu pare, i fins i tot del seu germà Victorià i del seu nebot Josep Toribi, però d'ells dos ben poca cosa se n'ha escrit, i no per això les seves carreres tenen res que envejar a la dels seus familiars. En Carles va néixer a Barcelona el 12 d'octubre de 1816 i des de que assolí el grau de cadet d'infanteria l'any 1829, la seva carrera militar el va fer viatjar per tota la geografia espanyola. Condecorat amb la creu de San Fernando de Primera classe l'any 1833, serà nomenat Alferes de la Guàrdia Reial d’Infanteria dos anys desprès. Sota les ordres del Capità General de Navarra, entre 1836 i 1838, dins la primera carlinada, prendrà part en un seguit d'accions militars que a final d'any es fet presoner. Alliberat l'agost de 1839 es destinat al front de Castelló sota el comandament de Leopoldo O'Donell, on estaven atrinxerades les tropes del General Cabrera. Desprès passa a estar sota les ordres d'Espartero, amb qui assoleix el grau de Capità de la Guàrdia Reial d’Infanteria, amb el grau de Tinent Coronel, rebent el 1843 la "Medalla de Sufrimiento por la Pàtria”. Desprès, en situació de reemplaç serà destinat a Castella (1844-1853), Cadis (1953), Cartagena (1954) i Algecires (1855), i rebrà altres condecoracions entre elles la la "Cruz de Caballero de la Real y Distinguida orden de San Hermenegildo” i la a "Cruz de Caballero de la Real y Distinguida orden de Carlos III”, i altres "... en recompensa de los servicios prestados en las jornadas de Julio de 1854 en la Corte .... y en honor de los que combatieron en las Calles de Madrid los dias 17, 18 y 19 de julio”. L'any 1846, al igual que el seu germà Victorià es nomenat "Acadèmico de honor” de la Real Academia de Bellas Artes de la Purisima Concepción de Valladolid, i publica, juntament amb ell, un "Plano de Valladolid y sus contornos”. Alexandre, va néixer també a Barcelona, el 17 d'octubre de 1826 i al igual que el seu germà la seva carrera de militar el va fer viatjar per tot l'estat, Nomenat cadet l'any 1838, va estar de servei a Catalunya, Aragó, Murcia i Pamplona, on coincidirà durant un temps amb el seu germà Carles, doncs estaven destinats en el mateix regiment. L'any 1841 participa en el bombardeig de la ciutadella de Pamplona, uns fets que li comportaran ser ascendit a sots-tinent i condecorat. Desprès va estar de servei a Santander (1843-44), Saragossa i Pamplona (1845), Madrid (1846), Barcelona (1847-1848), Aragó i Navarra (1848-1849) i Catalunya fins que l'any 1855 es destinat de nou Saragossa on degut a la sublevació d’alguns esquadrons d'aquesta guarnició li toca sortir en la seva persecució fins que aconsegueixen reduir-los, i per aquest motiu fou mereixedor de la Creu de San Fernando de Primera Clase. Fins l'any 1866 segueix desplaçant-se per l'estat, essent destinat a Burgos (1856), Granada (1857), València (1958-59), Balears (1860), Madrid (1861-1863).on se li concedeix la Creu de San Hermegildo, Saragossa (1864-1865) i Burgos (1866). Aquest darrer any és nomenat Comandant per l’Exercit de les Filipines i el 10 de juliol desembarca a Manila. L'any 1868 es ascendit a Tinent Coronel i destinat al Primer Terci de la Guàrdia Civil, que tot just s'havia creat el 24 de març d'aquell any per a la illa de Luzón. L'any 1879 es retira del servei per voluntat propia però deu anys més tard es reincorpora a la vida militar amb el grau que tenia i es destinat a Madrid. El 1881 se li concedeix la Placa de l’Ordre de San Hermegildo i es destinat al Batalló del Dipòsit de Belchite on morirà el març de 1883.